Úlcera de Buruli

Una malaltia misteriosa que estem començant a conèixer i controlar

No es pot prevenir i afecta sobretot a dones i a xiquets i xiquetes menors de 15 anys que, amb grans úlceres exposades a infeccions, poden arribar a morir.

Encara que a partir de 1980 es registra un augment de casos, sobretot a Àfrica, ja en 1948, es van trobar 6 casos a Austràlia, on Peter MacCallum va aconseguir aïllar el microorganisme causant: M. ulcerans. En els anys seixanta es van registrar molts casos en Buruli, a Uganda, d’ací el nom d’úlcera de Buruli.

L’úlcera de Buruli (UB) és una malaltia tropical causada per la infecció per Mycobacterium ulcerans, microorganisme que pertany a la família dels bacteris causants de la tuberculosi i la lepra. Apareix en comunitats molt pobres i no es coneix el mecanisme de transmissió a l’ésser humà. Aquest bacteri produeix una toxina molt destructiva, la micolactona, que provoca danys en els teixits i inhibeix la resposta immunitària.

El primer símptoma pot ser un nòdul indolor, una placa o una inflamació de les cames, els braços o la cara. A les poques setmanes, la infecció produeix una extensa destrucció de la pell i els teixits blans, i la consegüent formació de grans úlceres, generalment localitzades en les cames o els braços. Ocasionalment poden veure’s afectats els ossos. Els pacients que no reben tractament ràpidament pateixen sovint discapacitats funcionals, tals com la limitació del moviment articular, a més dels evidents problemes estètics. El diagnòstic i el tractament prematurs són fonamentals per a evitar eixes discapacitats.

Nous casos d’Úlcera de Buruli reportats en 2015

Sense dades
Menys de 50 casos
De 50 a 99 casos
De 100 a 249 casos
De 250 a 499 casos
Més de 500 casos

El diagnòstic es basa en part en la detecció de nòduls primerencs (indolors), inflors o úlceres visibles, amb proves opcionals de confirmació de laboratori.

El tractament pot ser farmacològic (injeccions diàries d’antibiòtics durant 8 setmanes) amb cura de les ferides, prevenció de discapacitat (exercicis i elevació i mobilització de l’extremitat infectada) i cirurgia i empelts de pell en casos greus. La cura de les ferides consisteix principalment en apòsits nets de les úlceres per a millorar la curació. Quan no es tracten, les úlceres poden ocasionar cicatrius permanents, infecció òssia, deformitat i discapacitat permanent. Les cicatrius i la discapacitat sovint porten a l’estigmatització, limitacions de moviment, restriccions de participació i exclusió social.

Segons dades de l’OMS, l’úlcera de Buruli està present en 33 països d’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i el Pacífic Occidental. La majoria dels casos es donen en regions tropicals i subtropicals, encara que també s’han notificat casos a Austràlia, on en els últims anys el nombre de casos ha augmentat, Xina i Japó. En l’Àfrica Occidental i Central és on es registren la majoria dels casos, sobretot a Benín, Camerun, Costa de Marfil, la República Democràtica del Congo i Ghana.

La Iniciativa Global per a la UB, de la qual Fontilles forma part des de l’any 2002, estableix com a prioritat en la lluita contra la UB, minimitzar el sofriment i els efectes de les discapacitats i la càrrega socioeconòmica, per la qual cosa la detecció precoç i l’accés al tractament antibiòtic són crucials. A més, és important sensibilitzar per a prevenir i promoure el desenvolupament de fàrmacs més efectius: l’ús d’un règim d’antibiòtics orals asseguraria que més persones tingueren accés al tractament que curarà el 70% del total de casos en països endèmics en 2020.

Kimpese, provincia de Kongo Central (RD Congo)
Finalitzat

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para la mejora de la navegación. Si continúas navegando entenderemos que las aceptas.

Leer más