Malalties oblidades

Naixen de la pobresa i impedeixen el desenvolupament de les comunitats afectades

1.000 milions de persones en el món pateixen malalties oblidades que els condemnen a un futur de marginació i pobresa

Es tracta d’un grup de malalties amb unes característiques comunes: la majoria tenen un tractament efectiu, però es donen en contextos de pobresa extrema, per la qual cosa les persones afectades no tenen accés a una atenció sanitària adequada. Les discapacitats i l’estigma acompanyen també a aquestes malalties, amb un gran cost humà i econòmic per a la comunitat.

L’Organització Mundial de la Salut parla de malalties tropicals desateses (ETDs) per a referir-se a un grup de malalties infeccioses, que en la seua majoria, proliferen en contextos de pobresa i especialment en ambients humits i calorosos. Encara que no és una llista tancada, quan parlem de ETDs ens estem referint principalment a les següents malalties: helmintiasis, filariasis limfàtica, oncocercosis, esquistosomiasis, dracunculiasis, sarna, dengue, ràbia, pian, leishmaniasis, tripanosomiasis, tracoma, mal de Chagas, úlcera de Buruli i lepra.

Aquestes malalties es concentren en zones on es donen unes condicions de vida extrema; a més de la calor i la humitat, la falta de sanejament i canalització d’aigües residuals, aigües estancades, falta d’higiene, deixalles acumulades, poblacions amuntegades, etc. Es donen tant en contextos rurals com a urbans, principalment suburbis o barris marginals de les grans ciutats, que acullen a milers de persones que emigren a la ciutat a la cerca de treball, i que no disposen d’aigua potable, electricitat o serveis bàsics de salut o mecanismes per a gestionar residus.

Entre les persones afectades, es troben principalment les dones i els xiquets, més vulnerables davant la malaltia a causa de possibles estats carencials de salut, dèficits alimentaris, o una major exposició al contagi. Les conseqüències de les ETDs varien, però en totes elles, si no són tractades a temps es donen una sèrie de factors que tendeixen a perpetuar la situació de pobresa i el risc d’exclusió social. Entre aquestes conseqüències, les més importants, discapacitats, ceguera, hemorràgies severes, úlceres, lesions cròniques o la mort en molts casos si les persones afectades no reben tractament a temps.

En la majoria dels casos, hi ha tractament per a curar o prevenir aquestes malalties i el seu cost és molt baix, però no es donen les circumstàncies adequades perquè les persones afectades el reben a temps. Les raons són de tota índole, però principalment polítiques i econòmiques. Políticament, encara hi ha governs que per una qüestió d’imatge o falta d’interès no informen a l’OMS dels casos reals, reduint les xifres i per tant accedint a menys medicació de la necessària. Econòmicament, principalment les empreses farmacèutiques, no dediquen fons a la investigació per a trobar vacunes relacionades amb aquestes ETDs, no cedeixen patents o no produeixen les dosis necessàries per als casos registrats.

Entre les persones afectades, es troben principalment les dones i els xiquets, més vulnerables davant la malaltia a causa de possibles estats carencials de salut, dèficits alimentaris, o una major exposició al contagi. 

En aquest punt és important parlar de la Declaració de Londres. Al gener de 2012 se signa un acord entre ONGD, corporacions farmacèutiques, Instituts d´investigació, governs de països rics i de països en vies de desenvolupament econòmic, per a lluitar contra les anomenades malalties tropicals desateses. Des de llavors i fins avui, més de 150 organitzacions no lucratives i actives en la lluita contra les ETDs, entre elles Fontilles, s’han adherit a aquesta Declaració i, el més important, hem contribuït a aconseguir en aquests cinc anys, importants avanços en la lluita contra aquestes malalties.

El consorci, que naix l’any 2012 amb la signatura de la Declaració de Londres, centra la seua activitat a eliminar o erradicar 10 NTDs, entre elles la lepra, abans de l’any 2020, en el marc de les previsions de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Agenda de Desenvolupament de les Nacions Unides.

Quatre factors han influït poderosament en l’èxit d’esta iniciativa: en primer lloc el compromís ferm d’una coalició d’àmbit global que ha permès per exemple incloure la lluita contra les ETDs entre les metes de l’Objectiu de desenvolupament Sostenible nº 3 (Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots en totes les edats). En segon lloc, el desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la recol·lecció de dades a través de la mapificació i la geolocalització de casos, la qual cosa, està permetent actuar i atendre amb major rapidesa i eficàcia a la població en risc i a les comunitats més marginades. Aquest fet, unit al desenvolupament de noves eines de diagnòstic de fàcil maneig sobre el terreny i de baix cost, està permetent un major accés ràpid a tractament segur i efectiu.

En tercer lloc, la col·laboració de les companyies farmacèutiques, encoratjades per la pressió i les reivindicacions de la societat civil a través de les ONGD i les xarxes socials, i que han contribuït a la producció i distribució massiva de tractaments per a aquestes malalties. Amb les últimes dades disponibles, només en 2016 les companyies farmacèutiques van donar una quantitat propera als 2.400 milions de dosis, suficients per a 1.500 milions de tractaments per a prevenir i tractar ETDs. Finalment, el compromís cada vegada major dels governs dels països endèmics, per a enfortir els sistemes de salut en la lluita contra aquestes malalties, ha sigut un altre dels èxits que ha permès aconseguir les metes previstes, sobretot en qüestions com la distribució de tractaments, el diagnòstic precoç o la recol·lecció i informació de casos nous.

La lluita contra les ETDs no pot convertir-se en un fi sinò en un mitjà per a lluitar contra la pobresa i permetre el desenvolupament del dret a la salut entre les comunitats afectades.

No obstant això, no tot han sigut èxits en la lluita contra les ETDs en el marc d’aquesta coalició, i és important també destacar els punts febles. En primer lloc, ens seguim trobant amb malalties polititzades, com és el cas de la lepra, i governs que disfressen les xifres reals per una qüestió d’imatge i que dificulten que tots els casos diagnosticats reben tractament a temps.

En segon lloc, les noves tecnologies no solament permeten una focalització ràpida de la malaltia sinó també de la pobresa i de la falta d’accés a recursos sanitaris que acompanyen estes malalties. En aquest sentit, una localització ràpida dels casos i el seu corresponent tractament han d’anar acompanyats d’una sèrie de mesures a mitjà i llarg termini que generen salut i desenvolupament. En este sentit, la lluita contra les ETDs no pot convertir-se en un fi sinó en un mitjà per a lluitar contra la pobresa i permetre l’efectiu desenvolupament del dret a la salut entre les comunitats afectades. A partir d’ací, qualsevol intervenció relacionada amb les ETDs ja siga per part dels sistemes de salut locals com de l’ajuda internacional, ha d’anar acompanyada de mesures que influïsquen sobre els determinants de la salut, tals com ara l’accés a l’aigua potable, la millora en les condicions d’habitabilitat, la seguretat alimentària, un sanejament en condicions, o l’enfortiment dels sistemes de salut.

Hi ha tres estratègies clares impulsades per Fontilles en els últims anys que complementen i reforcen l’acció directa contra la malaltia: l’impuls de campanyes d’informació i sensibilització dirigides a la millora d’hàbits alimentaris i d’higiene principalment en les escoles; la formació de xarxes de promotors de salut i activistes per a l’atenció comunitària en aquells llocs principalment on els sistemes de salut locals no tenen presència; i finalment, l’estreta col·laboració amb altres ONGD en xarxes de més abast o impacte que ens permet ser més efectius en la lluita contra les malalties oblidades i en definitiva, en la lluita contra la pobresa.

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para la mejora de la navegación. Si continúas navegando entenderemos que las aceptas.

Leer más