Lepra

Una antiga malaltia que continua provocant por i rebuig

El fort estigma que acompanya la lepra és un dels principals obstacles per a acabar amb la lepra i les seues conseqüències.

La lepra és una de les malalties més antigues. Les primeres descripcions de la malaltia apareixen en escrits de 1.500 anys A. de C. a Índia i altres autors descriuen el seu origen a Xina o Egipte. No obstant açò, fins a 1982 no va existir un tractament efectiu per a curar-la.

La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen, és causada pel bacil Mycobacterium leprae. El període d’incubació de la malaltia és de cinc anys o més i els símptomes poden tardar fins a 20 anys a aparèixer. Segons l’últim informe de l’OMS (2017) durant l’any 2016 es van detectar 214.783 nous casos, la majoria d’ells a Índia (135.485 casos), Brasil (25.218) i Indonèsia (16.826). La malaltia afecta principalment a la pell, els nervis perifèrics, la mucosa del tracte respiratori superior i els ulls. La lepra és curable i existeix tractament (la MDT) que aplicat a temps en el pacient, preveu la discapacitat. Si no es tracta, o es tracta tard, pot causar mal progressiu i permanent a la pell, nervis, extremitats i ulls. Una vegada que els nervis perifèrics són afectats, la pèrdua de sensació pot ocórrer en ulls, mans i peus. Com a resultat, les lesions poden passar desapercebudes (per exemple, cremades o talls), infectar-se i provocar alteracions permanents, com ceguera, engarrotament, contractura o paràlisi de mans i peus.

El tractament deté la progressió de la malaltia en si, però no pot revertir les discapacitats. Fins i tot després de completat el tractament, poden donar-se reaccions en els nervis, pel fet   que el bacteri és eliminat molt lentament del cos. Mentre que les contractures dels dits i la paràlisi de les mans o els peus es poden reparar a través de la cirurgia reconstructiva, qualsevol pèrdua de sensibilitat en les mans i els peus és permanent, llevat que es tracte prematurament.

Casos de Lepra reportats en 2016

Sense dades
Menys de 1.000 casos
De 1.000 a 2.499 casos
De 2.500 a 4.999 casos
De 5.000 a 99.999 casos
Més de 100.000 casos

Es calcula que el nombre total de persones que viuen amb discapacitats físiques relacionades amb la lepra és entre un i dos milions. La lepra, i més quan hi ha discapacitats físiques, sol implicar exclusió social a causa de l’estigma; i açò és comú a la majoria de les àrees endèmiques. L’estigma i l’exclusió social porten a moltes formes de discriminació i abusos dels drets humans. Ben sovint, l’estigma s´interioritza, la qual cosa porta a la gent a aïllar-se a causa del temor al fet que es conega el seu estat i ser rebutjats ells o, fins i tot, la resta de membres de la seua família. Altres vegades són els mateixos familiars els que rebutgen la persona afectada per a no veure’s marginats per la resta de la comunitat.

Per tot allò que s´ha exposat, la lepra és una malaltia que transmet una imatge de por al malalt que comporta eixe rebuig i exclusió social. Aquesta por ve donada per una percepció equivocada tant del contagi, bastant improbable en condicions de salut òptimes (bona higiene i alimentació), com de les possibilitats de curar-se, molt altes si el tractament se segueix en la forma adequada i comença a temps.

La detecció prematura i el tractament complet amb MDT són els principals requisits per al control de la lepra. A mitjan dels anys vuitanta, es va introduir la MDT (Multi Drug Therapy) en els programes nacionals de lepra de la majoria de països, la qual cosa ha donat lloc a una reducció significativa de la prevalença de la malaltia de 5,4 milions en eixe moment a les xifres actuals. En 1991, l’OMS va demanar als Governs el seu compromís per a l’eliminació mundial de la lepra com a un problema de salut pública per a l’any 2000. Açò es va aconseguir realment, a nivell mundial, i posteriorment, a nivell nacional en la majoria dels països en 2005.

No obstant això, haver aconseguit formalment aquesta eliminació de la lepra com a problema de salut pública no ha sigut la solució real del problema: en primer lloc perquè segueixen havent-hi milers de discapacitats a causa de la malaltia, que estan fora de les estadístiques i que continuen patint rebuig i exclusió social; i en segon lloc, perquè pot donar-se una falsa sensació que el problema ja està resolt, cosa que implica baixar la guàrdia i retallar recursos contra la malaltia. Cal recordar que la lepra segueix present en més de 100 països i les seues conseqüències, no sols físiques sinó també socials, continuen afectant a milers de persones. El treball de Fontilles i de la resta de membres de ILEP és precisament eixe, alertar sobre el risc real de l’increment de casos més enllà de l’eliminació formal del problema.

Municipio de Tacobamba, Departamento de Potosí (Bolivia)
Finalitzat
Nicaragua
Finalitzat
Divisió de Jabalpur, estat de Madhya Pradesh, l'Índia.
Finalitzat
Distrite de Vizianagaram, estado de Andhra Pradesh, India
Finalitzat
Mahottari, Región Central, Nepal
Finalitzat

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para la mejora de la navegación. Si continúas navegando entenderemos que las aceptas.

Leer más