Fontilles

Salut i desenvolupament

¿Què fem?

Fontilles és una Fundació sense ànim de lucre. Treballem per a acabar amb les malalties relacionades amb la pobresa i les seues conseqüències, principalment les discapacitats i l’exclusió social.

Cooperació internacional

Realitzem projectes de cooperació sanitària i de lluita contra la pobresa, afavorint el desenvolupament sostenible de les comunitats afectades. Els projectes inclouen: activitats de detecció, atenció integral del malalt i formació sanitària del personal local.

Formació

Realitzem cursos de formació especialitzada en lepra i altres malalties lligades a la pobresa per a professionals de sanitat tant a Espanya com en els països endèmics, per a garantir que els afectats reben una atenció adequada.

Recerca

Amb tècniques de biologia molecular: busquem noves formes de diagnòstic; estudiem els mecanismes de transmissió de la malaltia; determinem els genotips per a conéixer l’origen del bacil i els patrons de transmissió; i les resistències del bacil per a determinar el risc de recaigudes i errades terapèutiques.

Sensibilització i educació per al desenvolupament

En els països afectats volem acabar amb falses creences i amb la marginació de les persones afectades per la lepra i altres ETDs. A Espanya, recordem l’existència d’aquestes malalties oblidades, fomentant el respecte als qui les pateixen i la solidaritat.
22
projectes de cooperació
14
Països de treball
500.000
persones beneficiàries
243
Voluntaris
7.763
Donants

Història

Fontilles, amb més de cent anys d'història, va iniciar la seua activitat en el Sanatori San Francisco de Borja, en Vall de Laguar, Alacant, que va obrir les seues portes el 17 de gener de 1909.
A principis del segle XX, la lepra a Espanya era un important problema de salut pública. El desconeixement i la por a la malaltia feia que els malalts visqueren en situació de total aïllament i abandó. Els nostres fundadors, el Pare Jesuïta Carlos Ferrís i l’advocat Joaquín Ballester, preocupats per aquesta situació, van voler obrir un centre on els afectats pogueren recuperar la dignitat i rebre una atenció adequada, dins de les possibilitats de l’època ja que encara no existia un tractament efectiu per a curar la lepra.

Amb el temps, amb més de 300 malalts, el Sanatori arriba a ser com un xicotet poble, amb els seus propis serveis de forn, fusteria, ferreria, impremta i enquadernació, sabateria, perruqueria, etc.

1922

El 1922 es crea el laboratori de Fontilles a fi d’investigar tractaments que pogueren millorar la situació dels afectats.

1923-1930

Entre 1923 i 1930 es va construir una muralla que envolta el Sanatori. Amb el pas dels anys, la convivència amb els pobles veïns és bona i en 1964 es tira la seua única porta.

1927

L’any 1927, l’Estat concedeix a Fontilles el títol d’Institut Nacional de Leprología i el 1944 s’inicia la publicació Revista de Leprología, amb l’objectiu de divulgar el resultat de les investigacions portades a terme en el Sanatori i altres articles científics internacionals d’interés.

1945

El 1945 s’aplica en el Sanatori la primera droga útil en la lluita contra la lepra, descoberta prèviament a Estats Units, la Sulfona. Amb ella es comença a destruir el germen, és la primera esperança de lluita contra aquesta malaltia.

1947

En 1947, s’organitza el primer Curs Internacional de Leprología per a A.T.S. i missioners, amb la col·laboració de professors universitaris i personal mèdic del centre, que, formant equips, són destinats a diferents comarques d’Espanya a lluitar contra la malaltia.

1955

En 1955 s’inicia la utilització de Corticosteroides per a tractar les leproreaccions. L’èxit d’aquest tractament permetrà al malalt tractar-se en el seu domicili i fer més curta la seua permanència en l’hospital.

1966-1969

En 1966 el Sanatori és el segon centre del món en aplicar la Talidomina per a tractar les leproreaccions. Noves medicacions com la Clofazimina, des de 1968, i la Rifampicina, des de 1971, se sumen als mitjans del Sanatori per a curar els malalts. El nombre de malalts residents va disminuint i augmenta el nombre dels tractats de forma ambulatòria, que arriba a ser de 420.

En 1969 Fontilles ingressa en ILEP, Federació Internacional d’Associacions de lluita contra la Lepra. Fontilles col·labora amb ajudes econòmiques per a projectes d’altres associacions de ILEP.

1982

En 1982, l’OMS recomana la multiteràpia (dapsona, rifampicina i clofazimina) per a tractar la lepra i, actualment els pacients es curen en un període d’entre 6 i 12 mesos.

1986

En 1986 Fontilles inicia el seu primer projecte propi en Harapanahalli (Índia). A finals dels 90 s’inicien projectes a Brasil (Araguaia) i Xina (Tai-Kam) i s’amplia el treball a Índia, amb nous projectes. Guinea Equatorial i Nicaragua completen la llista dels països on s’inicia la cooperació internacional de Fontilles.

En l'actualitat

Avui el Sanatori San Francisco de Borja és un centre de referència en la lluita contra la lepra a Espanya – es tracten pacients de forma ambulatòria i rebem consultes de centres de tota Espanya sobre possibles casos de lepra i tractaments – ; i en l’estranger – com a centre internacional de recerca i formació- A més, segueix oferint atenció sanitària a 27 persones afectades per la lepra que van ingressar quan encara no hi havia cura per a la malaltia i pateixen les seues conseqüències.

Per a aconseguir la sostenibilitat del centre s’han iniciat noves activitats sanitàries com el Centre Geriàtric Borja, que acull a persones majors amb alts graus de dependència i l’Hospital Ferrís, per a estades temporals en períodes postoperatoris, convalescència de malalties, patologies cròniques, rehabilitació després de cirurgia traumatològica, accidents cerebrovasculars, etc.

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para la mejora de la navegación. Si continúas navegando entenderemos que las aceptas.

Leer más