Actualitat

Avanços en la lluita contra les Malalties Tropicals Desateses

El cinquè aniversari de la Declaració de Londres, que uneix els esforços de més de 80 organitzacions en la lluita contra les Malalties Tropicals Desateses ETDs, ve marcat per la confirmació dels avanços en estos últims anys en el camí cap a l’eliminació de les ETDs i el seu terrible impacte sobre les poblacions més desfavorides.

Aquest èxit parteix sens dubte de l’aliança, gens habitual d’altra banda, d’una llarga llista d’actors compromesos, de la que formen part no solament ONGD sinó també governs de països afectats i de països donants, institucions públiques i privades, capdavanteres en el camp de la investigació, i laboratoris farmacèutics.

La col·laboració de les empreses farmacèutiques, en forma de producció gratuïta de medicació, xocava fins a l’any 2015 amb les dificultats per a fer arribar els tractaments fins a comunitats remotes i de difícil accés o fins i tot es feia complex, i continua sent un repte, obtindre diagnòstics precisos entre aquestes poblacions, amb escassos o nuls recursos sanitaris al seu abast.

Gràcies a la labor de les ONGs, recolzant o complementant la labor dels programes nacionals, una millor informació sobre la distribució de les malalties i eines informàtiques que permeten la geolocalizació de les mateixes i l’elaboració de mapes precisos que mostren on es troben ETDs, s’ha aconseguit una gestió dels medicaments donats molt més eficient.

Queda molt treball per fer però s’estan obtenint èxits que és important ressaltar. Per exemple, només en un any el grau de cobertura del tractament de la filariasis linfàtica va passar del 40 al 50,7% de 2014 a 2015 (últimes dades disponibles) . Una dada sens dubte espectacular, però així i tot, lluny dels objectius de l’OMS d’aconseguir eliminar aquesta i la resta d’ETDs abans de 2020.

En el cas del mal de Chagas, s’informa que les peticions de tractament són ateses, però no està clar el grau de cobertura en el diagnòstic d’aquesta malaltia en aquelles comunitats especialment endèmiques, que solen ser les més inaccessibles, amb la qual cosa és difícil valorar quin percentatge de persones afectades estan rebent tractament i si es complixen els objectius de l’OMS fins a 2020.

Finalment, en el cas de la lepra, encara que els avanços són evidents, el treball dels programes nacionals continua sent qüestionat en alguns països ja que és difícil mesurar si el descens de casos informats es correspon amb un efectiu descens en els casos o simplement es deu a una mala estratègia en la detecció dels dits casos. Un descens en els casos detectats, unit a l’increment de discapacitats entre aquests casos (parlem sobretot del sud-est asiàtic) permet sospitar que s’estan produint fallades en la fase de detecció

Leave a Reply

El seu email no serà publicat Required fields are marked *

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para la mejora de la navegación. Si continúas navegando entenderemos que las aceptas.

Leer más